L'ALACANT D'EL TIO CUC

1. Introducció.
2. L'Alacant del moment.
3. La Premsa alicantina en valencià.
4. El primer any d'El Tio Cuc.
5. El Tio Cuc durant la dictadura de Miguel Primo De Rivera (1923-1930).
6. El Tio Cuc durant la Segona República (1931-1936).
7. Epíleg.
Bibliografia

El Tio Cuc (1914-1936) fou el setmanari periodístic més popular de l'Alacant de preguerra. Republicà, demòcrata i anticlerical, exercia com a portaveu de les classes populars alacantines. Ho feia en valencià, en la llengua del poble, i això li va permetre adquirir una identificació amb el seu públic lector com cap altra publicació de l'època ho va fer. Va arribar a distribuir-se en moltes ciutats i pobles de les comarques meridionals i centrals del País Valencià -fins i tot en zones castellanoparlants- i tenia un únic objectiu: desestabilitzar les classes dominants. Es va implicar, també, en la fundació de les Fogueres de Sant Joan (1928) i en l'esport local. Però la seua intenció era, sobretot, política. I El Tio Cuc, lluny d'afavorir ningú, es va dedicar a denunciar les trampes dels corruptes disfressats de demòcrates i les malifetes d'una monarquia que va optar per l'exili. El setmanari també va esdevenir el primer clar exemple de valencianisme polític a la ciutat d'Alacant, i va contribuir a l'ús del valencià i a la fundació del primer partit polític nacionalista a la ciutat. El Tio Cuc és la història de l'Alacant que va desaparéixer entre la misèria de la Guerra Civil i de la dictadura posterior.